sábado, 31 de marzo de 2012

UN RELLOTGE ESPECIAL :CALENDURA I CALENDURETA

Un poc d'història i tecnologia de la nostra ciutat.

Rosa Díaz Trives (professora de tecnologia).
L' article està en castellà i també en valencià

ELCALENDULA, por Juan Benito Rodriguez Manzanares


Calendura es el nombre de un reloj de autómatas que se encuentra en la Torre de la Vela muy cerca del Ayuntamiento de Elche y situado en la emblemática  Plaça de Baix.
Vamos a hacer un poco de historia. El 25 de noviembre de 1571 el Concejo de la ciudad de Elche, se plantea la necesidad de poner una campana en una de las torres que se pudieran ver desde la plaza vieja, para que los Justicia i los Jurados pudieran concertar los pagos, y para poder emprender la realización de esa obra se creó un impuesto especial de un sueldo por cahíz en cada molienda* durante el tiempo necesario para poder finalizarla. Y así el 26 de diciembre de 1571, se encargó la construcción de ese reloj a Alonso Gaytán, vecino de Elche, herrero y relojero durante 19 años, dándole un plazo de tiempo de cinco meses para que hiciera la armadura y artificio del reloj de la manera siguiente: debía de construir la maquinaria del reloj que debería de dar las horas y los cuartos, las ruedas, los muelles y mostrador de hierro, debiendo de pesar todo el conjunto más de 30 arrobas. Por este trabajo, Alonso Gaytán recibió 270 libras y además se quedó con el reloj viejo, el cual se le descontó del precio del nuevo.
El reloj estuvo acabado por completo en 1572, encargándosele la esfera del mismo en ese mismo año y siendo el costo final del mismo de 700 libras de plata corriente y su peso de 33 arrobas y 7 libras. Se emplazó en la citada Torre de la Vela, siendo bendecidas las campanas en la ermita de San Jaime por el párroco de Santa María el 15 de enero de 1573, año este en que el Concejo aprueba la construcción del capitel de Calendura.
Fray Vicente de Jerusalén, un religioso descalzo maestro en relojes, en 1725 se ofreció a componerlo, “mudarle el espíritu de péndulo”, en cuya forma estará permanentemente.
En 1759 se reparó la torre capitel del reloj de la Villa, siendo en ese año cuando se realizaron y añadieron las dos figuras autómatas que simulan tocar las campanas.
El 29 de septiembre de ese mismo 1759, día de San Miguel, fueron bautizados los dos autómatas, poniéndole por nombre al más grande, el que toca las horas, Miguel Calendura, y al autómata que toca los cuartos, mucho más pequeño, Vicente sin padre, aunque la mayoría de la gente lo conoce como Vicente Calendureta. Este ‘apellido’ que le pusieron al autómata de las horas, se cree que puede ser derivado de la palabra “calenda”, que es la parte del martirologio que recoge los nombres y hechos de los santos, así como las fiestas de cada día, además de ser en el calendario romano y eclesiástico, el primer día de cada mes.
Con el paso del tiempo la Torre de la Vela y Calendura comenzaron a estar en muy mal estado, así que el 12 de julio de 1839 se acordó que se traslade el reloj al terrado más elevado de las Casas Capitulares, llamada, Torre del Concejo. Se hicieron las obras de adaptación necesarias para el traslado y esto le dio mucho esplendor a la plaza Mayor.




Con motivo de las fiestas organizadas para el Centenario de la Venida de la Virgen, Calendura fue pintado el 17 de diciembre de 1870 por Gabriel Baeza Vicente, de Elche. A Miguel le pintó una casaca roja, unos pantalones amarillos, unas botas negras y un morrión negro, al día siguiente se le añadió un plumero de seda blanca que le regaló José María Ruiz.
En 1878 dirigida por don Natividad Cantó, maestro titular de Arquitectura y Ornato, se inició la obra de colocación del reloj y su esfera en el centro de la Casa Capitular. La esfera de cristal limado se colocó a vista del público el 7 de febrero, costando mil reales. Por la noche fue iluminada en presencia del alcalde, señor Cortés.
El 21 de febrero a las 14:00 horas, Calendura cesó de cumplir su misión dejando de dar sus martillazos y se trasladaron las campanas al nuevo reloj de la Casa Capitular, y así a las 19:00 horas del día 23 de febrero de 1879 fue inaugurado el nuevo reloj iluminado con vidrios de colores con dos ventanas a cada uno de sus lados, colocados por el hojalatero Antonio Pascual, en ellas se estableció una fecha que indicaba: (ventanas) Domingo – 23 (reloj) (Ventanas) Febrero – 1879.
Un cronista local dijo que “Después de haber servido el reloj antiguo 306 años se le había concedido el retiro hasta nueva orden y a Miguel Calendura y a Vicente sin padre, los habían dejado cesantes y sin paga después de 119 años de servicios.”
Pero el traslado al nuevo emplazamiento en lo alto de la Torre del Concejo, no salió como se esperaba debido a la poca sonoridad de las campanas en su nuevo emplazamiento, y así el 23 de noviembre de ese mismo 1879 se celebró una sesión extraordinaria en el Ayuntamiento en la que se acordó trasladar de nuevo las campanas a su primitivo lugar de Calendura en la Torre de la Vela, y el 31 de mayo de 1880 por orden del alcalde don Juan Martín Cortés, y siendo las 03:00 horas de la madrugada, comenzaron a desmontar las dos campanas que estaban colocadas sobre el reloj de la esfera situado entre ventanas, para devolverlas a la Torre de la Vela. El día 1 de junio de ese mismo año quedaron por fin restituidas las campanas en Calendura, celebrando tal extremo con un concierto a cargo de la Banda de Música de Buyolo. Aprovechando la ocasión, los autómatas Miguel y Vicente fueron renovados por el ebanista José Pérez Sánchez.
La Torre de la Vela, la cual se encuentra embebida en un edificio modernista, es de planta cuadrada, realizada en obra de tapial, sillares de refuerzo y mampostería, que formaba parte del recinto amurallado de la ciudad, accediéndose a ella a través de un corredor interior que existe en el edificio del Ayuntamiento. Consta de un templete cubierto por una cúpula, que tiene la condición de Bien de Relevancia Local, desde el 9 de febrero de 2007, y donde se encuentra la campana de las horas, el reloj y el autómata llamado Miguel Calendura. Sobre esta cúpula hay dispuesta sobre cuatro pilares y una cubierta piramidal, formando otra cúpula mucho más pequeña que la anterior donde se encuentra la campana de los cuartos y Vicente sin padre o bien Vicente Calendureta.
El actual reloj es un Blasco de Roquetas que conecta un carrillón de cuatro tubos amplificado por su expansión. En la terraza de la campana de las horas hay una rueda de un reloj antiguo que no se corresponde con el reloj que se encuentra guardado en el Museo Escolar y Agrícola de Puzol, creyéndose que puede pertenecer a un reloj de la época Medieval.
Maquinaria del reloj
La campana de los cuartos es obra del fundidor Joaquín Balle, está fundida en el año 1572, con un peso de 60 kilos y un diámetro de 47 centímetros. Presenta una breve epigrafía gótica, "+ ihs maria tedeum laudumus fedomi". De la cual el inicio se corresponde a la abreviación de nombre de Jesús en griego seguido del nombre de María, continuando en latín con un trozo del Te Deum. La campana se encuentra rodeada de una inscripción en mayúscula gótica que dice; ".+. SAGELL # DELA # BILA # DE # ELG # ".
 La campana presenta un desgaste en tres partes por el toque del martillo exterior, motivo por el cual en 2008 se restauró su anclaje del desplazamiento de su lugar original ya que hizo que el toque del martillo en la campana no se realizara donde debía de hacerlo.
La campana de las horas es obra del fundidor Joaquín Balle, está fundida en el año 1572, con un peso de 633 kilos y un diámetro de 103 centímetros. Presenta diversas epigrafías entre las cuales destacaré, "xps uincit xps regnat xps imperat xps ab omni malo nos defendat ecce + dni fugite #" y "pater sancte deus sancte fortis sancte misericordis saluator noster mice #".
Entre los toques tradicionales de esta campana aparte del de las horas, también se encontraba el de “La señal del ladrón”, es decir, el toque del cierre de las murallas de la ciudad cada noche. En la actualidad tan sólo tiene como misión el toque de las horas.
En la actualidad Calendura y Calendureta y su cúpula y capilla necesitan de nuevo una reparación, limpieza del mecanismo de relojería y restauración que está en proyecto de realizarse.


*cahíz : Medida de capacidad para grano, legumbres y otros alimentos sólidos, variable según las regiones y que en Castilla equivale a unos 666 litros.

¿Sabrías explicar cómo funciona el reloj? (Desde el punto de vista de los mecanismos explicados en clase.)



                                EN VALENCIÀ 

Calendura és el nom d'un rellotge d'autòmats que es troba en la Torre de la Vela molt prop de l'Ajuntament d'Elx i situat en l'emblemàtica Plaça de Baix.
Fem un poc d'història. El 25 de novembre de 1571 el Consell de la ciutat d'Elx, es plantejà  la necessitat de posar una campana en una de les torres que es pogués veure des de la plaça vella, perquè els Justícia i els Jurats pogueren concertar els pagaments, i per a poder emprendre la realització d'aqueixa obra es va crear un impost especial d'un sou per cafís en cada mòlta* durant el temps necessari per a poder finalitzar-la. I així el 26 de desembre de 1571, es va encarregar la construcció d'aqueix rellotge a Alonso Gaytan, veí d'Elx, ferrer i rellotger durant 19 anys, donant-li un termini de temps de cinc mesos perquè fera l'armadura i artifici del rellotge de la manera següent: havia de construir la maquinària del rellotge que havia de fer donar les hores i els quarts, les rodes, els molls i taulell de ferro, i havia de pesar tot el conjunt més de 30 arroves. Per aquest treball, Alonso Gaytan va rebre 270 lliures i a més es va quedar amb el rellotge vell, el qual se li va descomptar del preu del nou.
El rellotge va estar acabat per complet en 1572, i s3e li va encarregar lèsfera en aqueix mateix any i el  seu cost final va ser de 700 lliures de plata corrent i el seu pes de 33 arroves i 7 lliures. Es va emplaçar en la citada Torre de la Vela, sent beneïdes les campanes en l'ermita de San Jaume pel rector de Santa Maria el 15 de gener de 1573, any aquest en e qual el Consell aprovà  la construcció del capitell de Calendura.
Fra Vicent de Jerusalem, un religiós descalç mestre en rellotges, en 1725 es va oferir a compondre'l, “mudar-li l'esperit de pèndol”, en la forma del qual estarà permanentment.
En 1759 es va reparar la torre capitell del rellotge de la Vila, sen aqueix any  va ser quan es van realitzar i van afegir les dues figures autòmates que simulen tocar les campanes.
El 29 de setembre d'aqueix mateix 1759, dia de Sant Miquel, van ser batejats els dos autòmats, posant-li per nom al més gran, el qual toca les hores, Miquel Calendura, i a l'autòmat que tocaels quarts , molt més menut, Vicent sense pare, encara que la majoria de la gent el coneix com Vicent Calendureta. Aquest ‘cognom’ que li van posar a l'autòmat de les hores, es creu que pot ser derivat de la paraula “calenda”, que és la part del martirologi que arreplega els noms i fets dels sants, així com les festes de cada dia, a més d'ésser en el calendari romà i eclesiàstic, el primer dia de cada mes.
Amb el pas del temps la Torre de la Vela i Calendur van començar a estar en molt mal estat, així que el 12 de juliol de 1839 es va acordar que es traslladés  el rellotge al terrat més elevat de les Cases Capitulessis, anomenada , Torre del Consell. Es van fer les obres d'adaptació necessàries per al trasllat i açò li va donar molta esplendor a la plaça Major.
Amb motiu de les festes organitzades per al Centenari de la Vinguda de la Verge, Calendura va ser pintat el 17 de desembre de 1870 per Gabriel Baeza Vicente, d'Elx. A Miquel li va pintar una casaca roja, uns pantalons grocs, unes botes negres i un morrió negre, a l'endemà se li va afegir un plomer de seda blanca que li va regalar Josep Maria Ruiz.
En 1878 dirigida per en Natividad Cantó, mestre titular d'Arquitectura i Ornat, es va iniciar l'obra de col•locació del rellotge i la seua esfera en el centre de la Casa Capitular. L'esfera de cristall llimat es va col•locar a vista del públic el 7 de febrer,  i va costar mil reals. A la nit va ser il•luminada en presència de l'alcalde, senyor Cortès.
El 21 de febrer a les 14:00 hores, Calendura, va cessar de complir la seua missió deixant de donar les seues martellades i es van traslladar les campanes al nou rellotge de la Casa Capitular, i així a les 19:00 hores del dia 23 de febrer de 1879 va ser inaugurat el nou rellotge il•luminat amb vidres de colors amb dues finestres a cadascun dels seus costats, col•locats pel manyà Antoni Pascual, en elles es va establir una data que indicava: (finestres) Diumenge – 23 (rellotge) (Finestres) Febrer – 1879.
Un cronista local va dir que “Després d'haver servit el rellotge antic 306 anys se li havia concedit el retir fins a nova ordre i a Miguel Calendura i a Vicente sense pare, els havien deixat cessants i sense paga després de 119 anys de serveis.”
Però el trasllat al nou emplaçament a la part alta de la Torre del Consell, no va eixir com s'esperava, a causa de la poca sonoritat de les campanes en el seu nou emplaçament, i així el 23 de novembre ,d'aqueix mateix 1879, es va celebrar una sessió extraordinària en l'Ajuntament en la qual es va acordar traslladar de nou les campanes al seu primitiu lloc de Calendura en la Torre de la Vela, i el 31 de maig de 1880 per ordre de l'alcalde en Joan Martí Cortés, i a les 03:00 hores de la matinada, van començar a desmuntar les dues campanes que estaven col•locades sobre el rellotge de l'esfera situat entre finestres, per a retornar-les a la Torre de la Vela. El dia 1 de juny d'aqueix mateix any van quedar per fi restituïdes les campanes en Calendura i ho van celebrar amb un concert a càrrec de la Banda de Música de Buyolo Aprofitant l'ocasió, els autòmats Miquel i Vicent van ser renovats per l'ebenista Josep  Pérez Sánchez.
La Torre de la Vela, la qual es troba embeguda en un edifici modernista, és de planta quadrada, realitzada en obra de tapial carreus de reforç i maçoneria, que formava part del recinte amurallat de la ciutat, s’hi accedia - a través d'un corredor interior que existeix en l'edifici de l'Ajuntament. Consta d'un templet cobert per una cúpula, que té la condició de Bé de Rellevància Local, des del 9 de febrer de 2007, i on es troba la campana de les hores, el rellotge i l'autòmat anomenat Miquel Calendura . Aquesta cúpula està disposada, sobre quatre pilars i una coberta piramidal, formant altra cúpula molt més menuda que l'anterior ,on es troba la campana dels quarts i Vicent sense pare o bé Vicent Calendureta
L'actual rellotge és un Blasco de Roquetes que connecta un carrilló de quatre tubs amplificat per la seua expansió. En la terrassa de la campana de les hores hi ha una roda d'un rellotge antic que no es correspon amb el rellotge que es troba guardat en el Museu Escolar i Agrícola de Puçoldel qual es creu  que pot pertànyer a un rellotge de l'època Medieval.
La campana dels quarts és obra del fonedor Joaquim Balle, està fosa en l'any 1572, amb un pes de 60 quilos i un diàmetre de 47 centímetres. Presenta una breu epigrafia gòtica, "+"+ ihs maria tedeum laudumus fedomi".
De la qual l'inici es correspon a l'abreujament de nom de Jesús en grec seguit del nom de María, continuant en llatí amb un tros de l'Et Deum. La campana es troba envoltada d'una inscripció en majúscula gòtica que diu; ".+. ".+. SAGELL # DELA # BILA # DE # ELG # ".
La campana presenta un desgast en tres parts pel toc del martell exterior, motiu pel qual en 2008 es va restaurar el seu ancoratge del desplaçament del seu lloc original ja que va fer que el toc del martell en la campana no es realitzara on devia fer-lo.
La campana de les hores és obra del fonedor Joaquim  Balle està fosa en l'any 1572, amb un pes de 633 quilos i un diàmetre de 103 centímetres. Presenta diverses epigrafies entre les quals destacaré,"xps uincit xps regnat xps imperat xps ab omni malo nos defendat ecce + dni fugite #" i "pater sancte deus sancte fortis sancte misericordis saluator noster mice #".
Entre els tocs tradicionals d'aquesta campana a part del de les hores, també es trobava el del “senyal del lladre”, és a dir, el toc del tancament de les muralles de la ciutat cada nit. En l'actualitat tan sols té com  a missió el toc de les hores.
En l'actualitat Calendura i Calendureta i la seua cúpula i capella necessiten de nou una reparació, neteja del mecanisme de rellotgeria i restauració que està en projecte de realitzar-se. 


 *cafís : Mesura de capacitat per a gra, llegums i altres aliments sòlids, variable segons les regions i que a Castella equival a uns 666 litres.


Sabries explicar com funciona el rellotge? (Des del punt de vista dels mecanismes explicats en classe.)


5 comentarios:

  1. Marco Serrano 1ºB15 de abril de 2013, 13:05

    Funciona per mecanismes de transmisió i una lleva i seguidor per a espentar a Calendura o a Calendureta per a que toque les campanades.

    ResponderEliminar
  2. El motor fa girar un dels mecanismes de transmició de moviment, i aquest fa girar tots els engranatges, i a les hores programades fa sonar la campana.



    MARINA FIGUERUELO GONZÁLEZ


    ResponderEliminar
  3. Iván 1A.
    M'ha paregut interesant perquè hi ha dues figures que simulen tocar les campanes i fan el rellotge especial i diferent.

    ResponderEliminar
  4. Molt bé ja el comentarem a classe.
    Rosa Díaz

    ResponderEliminar
  5. Funciona amb un motor i amb una lleva.Es interesant per les dues figures que simulen que toquen la campana y despres totes les reformes que l'han fet al rejotge al pas dels anys.

    Josep Manel Escudero de 1ºB

    ResponderEliminar