miércoles, 20 de noviembre de 2013

Centenari del naixement de 'l'estrany existencialista' Albert Camus



Article publicat al diari digital VilaWeb el 7/11/2013 (Sense signatura). 


Definir genèricament la figura de l'escriptor Albert Camus (Drean, Algèria, 7 de novembre de 1913 - Villeblevin, França, 4 de gener de 1960) no és fàcil: novel·lista, assagista, dramaturg, filòsof, periodista… Aquest referent humanista en els àmbits del pensament i l'art, de qui avui es commemora el centenari del naixement, va rebre el 1957 el premi Nobel de literatura (discurs) per haver 'exposat els problemes que afecten la consciència humana del seu temps'. El màxim representant de l'existencialisme, al costat de Jean-Paul Sartre, tenia sols quaranta-quatre anys quan va rebre el reconeixement del comitè suec, però la vida se li va acabar bruscament poc després, el 1960, arran d'un accident de trànsit. Amb un estil exigent i precís, neutral i profund, 
Camus va dominar tots els gèneres literaris, de la novel·la a l'escriptura dramàtica, de l’assaig als articles periodístics. És en el periodisme on va començar l'activitat, a la seva Algèria francesa natal. Sorgit de família humil, amb el pare mort a la Primera Guerra Mundial i de mare originària de Menorca (Catalina Elena Sintes), el jove Camus, format en el comunisme, va entrar de redactor en la publicació d'esquerres 'Alger Républicain', on va obtenir molt de ressò el seu reportatge 'La misèria de la Cabília' (1939). Camus, convençut pacifista i antimilitarista, va esquivar d'integrar-se a l'exèrcit quan va esclatar la guerra d'alliberament a Algèria a causa de la seva tuberculosi. Amb el tancament del diari on treballava, decretat per les autoritats colonials, el 1940 va deixar Alger i es va traslladar a París, on va començar a treballar a 'Paris-Soir' i va fundar la revista 'Rivage'. A França és on va publicar el gros de l'obra, com 'L'estrany' i 'El mite de Sísif' (1942), on exposava la seva filosofia, a més de 'Calígula' (1944), 'La pesta' (1947), 'L'Homme révolté' (1951), 'L'Été' (1954) i 'La caiguda' (1956). També hi va dirigir el diari clandestí 'Combat' (1943).
El 4 de gener de 1960, en tornant de Lourmarin, Albert Camus va perdre la vida en un accident de trànsit a l'altura de Villeblevin. També hi va morir el seu amic Michel Gallimard, que conduïa el cotxe. Camus és enterrat a Lourmarin, on havia comprat una propietat gràcies als diners obtinguts amb la concessió del premi Nobel de literatura el 1953.
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario